Com parlar bé en públic

Tenim uns bons hàbits a l'hora de parlar en públic? Sabem què hem de fer per ser uns bons comunicadors?

A continuació trobareu un decàleg que hauriem de tenir present cada cop que hem de fer una exposició oral davant d'un grup de persones.

1. Hem d'acceptar que estarem nerviosos, però cal evitar els tics. No és aconsellable posar-se darrera la taula. Ser conscients que hem estudiat molt, i que per tant, anirà bé. Abans de començar va bé fer tècniques de relaxació. La respiració ha de ser profunda i calmada.

Imatge extreta d'aquest bloc

2. El guió: ha d'estar ben estructurat (introducció, desenvolupament i conclusió). Les idees principals han de diferenciar-se de les secundàries. El guió s'ha de memoritzar, però el podem portar per si se'ns oblida alguna idea. Cal tenir present les condicions del públic. L'atenció del públic no sempre és del 100%. L'inici i el final tenen una atenció molt alta però durant el discurs l'atenció baixa molt. Així doncs, el que cal fer és dir les idees essencials a la introducció, i a la conclusió repetir-les.

3. Domini de la llengua: correcció lingüística.

4. Un discurs clar, concís i breu: utilitzar frases curtes seguint l'ordre lògic de les idees (subjecte - predicat). Dominar el tema del qual es parla, utilitzar paraules precises. Utilitzar frases de forma activa. Utilitzar frases en positiu.

5. Tenir clar l'objectiu del discurs. Convèncer i persuadir. Jugar amb la part cognitiva i emotiva de la gent.

6. Cal escoltar el públic i estar atent a les seves reaccions. Importància de la mirada. Cal tenir exemples diversos per si no aconsegueixes tenir èxit amb el públic.

7. Tenir una bona expressió corporal: estar dempeus, no tenir les cames creuades, no amagar les mans, no posar-nos darrera la taula. Intentar portar el cabell recollit per tal de mostrar la cara. Intentar no portar bufanda, ja que sembla que t'amaguis. Tenir la pelvis equilibrada amb les cames.

8. La veu: és un tret d'identitat.
- Suport de la comunicació.
- Expressió del saber.
- Eina del treball (vehicle i referent)
- La veu és un instrument fràgil.
Hem de tenir una bona postura del cos i obrir la caixa de ressonància per projectar bé la veu. Tenir un bon volum i una bona projecció. Tenir una velocitat adequada a allò que expliques, ni molt lent ni molt ràpid. Vocalització i articulació: dir tots els sons.

9. Tot text o discurs ha de tenir una estructura. El text oral ha de ser repetitiu, ja que la llengua oral és efímera, és a dir, les idees s'escolten un cop i no es poden reescoltar. És per això que cal repetir constantment els fets que es volen transmetre des de diferents perspectives.

Podem observar que falta l'últim punt del decàleg, però a classe no l'hem acabat, per aquesta raó no us el puc facilitar.

Moltes gràcies per la vostra atenció.


Idees extretes del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.