El poema que ara mateix recordo més, ja que m'ha agradat molt és el que ha recitat la Marina Garcia de Josep Carner:
AHIR
Menta, farigola,
ruda i romaní
una vella, vella
com un pergamí
d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí
D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada