Avui ha estat el segon dia de recitació de poemes a la classe de COED. S'han recitat poemes de Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Joana Raspall i Tomàs Garcès.
A continuació, us deixo el poema que hem recitat l'Adriana Balcells i jo conjuntament:
LA GINESTA
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va e renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
També us vull ensenyar un altre poema que em va emocionar molt. Es titula Si em veus i és de Salvador Riera.
TINC ALZHEIMER
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm.
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm.
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm.
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm.
Si em veus i te n'adones que em cista moure'm,
Mou-me.
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm.
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm.
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar.
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I per damunt de tot
No deixis mai d'estimar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada