Avui dimarts 29 d'octubre, ens hem trobat a l'auditori amb el senyor Blai Gasol. Ens ha parlat sobre les lleis educatives, basant-se sobretot amb la LOMCE.
Us deixo un petit resum del que s'ha comentat:
Les lleis educatives
marquen el seguiment educatiu. Marquen a quines etapes s’han de fer les coses.
També marquen les lleis i les obligacions dels professors, infants i pares.
La primera llei de l’estat
espanyol és feta l’any 1857 i s’anomena Moiano.
Estableix l’obligació de que els nens assisteixin a l’escola dels 6 als 9 anys.
L’any 1904 es fa un
decret en el qual es recorda que els nens han d’anar a l’escola (ara dels 6 als
12 anys) i els mestres hi han d’assistir.
LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ
(1970)
És una llei que tanca
un model d’educació i n’obre un altre. És molt criticada. És feta per Millar
Palací.
Per primera vegada es
fa un tronc únic per tota la obligació. Aquesta llei “endreça” l’educació.
L’educació infantil
es situa com una època pre- escolar.
L’etapa d’ensenyança
obligatòria va dels 6 als 14 anys i s’anomena EGB.
S’afegeix la formació
de primer grau i de segon grau i el COU.
S’afegeix l’avaluació
continua.
LOECE (1980)
És la primera llei de
la UCD. La fa Adolfo Suárez.
És una llei de
caràcter tècnic. Explica com s’han de regir els centres públics, privats...
L’any 1982 guanyen
les eleccions el PSOE.
Aleshores es crea la
LODE (1985). És una llei que torna a regular els drets i deures de la societat.
Comença una etapa d’experimentació.
Es crea la LOGSE
(1990)
Es considera que
educació infantil té dos etapes: dels 0 als 3 i dels 3 als 6. Es considera una
etapa obligatòria.
Pe primer cop
allarguen l’escolarització fins als 16 anys.
Per tant, tenim les
etapes dels 0 als 3, dels 3 als 6 dels 6 als 12 i dels 12 als 16.
Imposa el tema de la
diversitat en primer pla. Ens diu que tots els alumnes són diferents.
És la primera llei
que accepta l’autonomia de centre. Diu que cada centre ha de tenir un projecte
educatiu.
Defectes:
Tot i això, no va preveure
el que representava allargar l’escolarització fins als 16 anys. Hi havia molts
professors que no estaven preparats per això, ja que la gent que abans estava a
secundària era gent que estava acostumada
fer proves, i eren bons estudiants. Llavors, hi hauria tothom.
Tampoc preveuen el
fet que a primària els tutors tenen un seguiment del seu alumnat, per tant els
infants se senten recolzats. Però a partir dels 12 anys el tutor ja no passa
tantes hores amb ells i això fa que molts nens es “perdin pel camí”.
L’any 1995 hi ha una
modificació de la LOGSE i es crea la LOPAGC.
El Partit Popular
puja al govern l’any 1996 però no obté majoria absoluta. Tot i això l’any 2000
sí, i això fa que el 2002 es faci la llei LOCE. La LOCE havia d’entrar en
procés l’any 2004, però a causa de l’accident de l’11 de març d’aquell any, el
PP va perdre molts “punts”. Així doncs, es va fer molta pressió perquè traguessin
aquesta llei. La gent volia una nova llei. Així doncs es crea la LOE (2006).
La LOE incorpora les
competències bàsiques.
Actualment, el PP
torna a posar en funcionament la LOCE però amb un nou nom: LOMCE.
Mentrestant, a
Catalunya s’ha creat la LEC (2009).
LOMCE
1.
RECENTRALITZADORA
- Trenca els acords
establerts entre Estat i Comunitats.
- L’estat es reserva
la competència del currículum de matèries troncals.
- Visió del món
centralista i castellana a tot alumnat.
- Incorpora
avaluacions externes centralitzades: treure Selectivitat i posar Revàlida. La
Revàlida forma part del Batxillerat. Si no l’aproves, no tens el Batxillerat.
- Els ajuntaments no
són considerats administració educativa.
WERT diu: “mi
objetivo es españolizar a los niños catalanes.”
2.
CONCERVADORA I POLITITZADA
- Objectius de la UE
per l’any 2020.
a) Han de reduir el
gran índex d’abandonament de l’alumnat en ensenyança obligatòria. actualment
tenim un 28% (1 de cada 3), hem d’arribar a un màxim d’un 15%.
b) S’ha d’incrementar
el percentatge de l’alumnat que acaba ensenyaments post – obligatoris. No només
Batxillerat, sinó també FP.
- Coartada de la
cultura de l’esforç.
Ells es plantegen fer
molts exàmens. I això fa que l’alumne es passi més estona demostrant el que
sap, que no pas compartint i aprenent. És cert que el professor ha d’exigir,
però el professor n’ha de ser conscient que no posant més exàmens, s’assoleixen
més les coses.
- Escola segregadora.
És el contrari que l’escola
infusiva.
Si una persona no se’n
surt a primària, repetirà. El mateix passarà a secundària. Fins que farà els 15
anys.
Als 15 anys, ja pots
treure’t la formació professional bàsica.
Així doncs, a 3r d’ESO
hi haurà dues classes de matemàtiques: les que segueixen el ritme habitual, i les
que no. Així doncs, des dels 15 anys, ja hauran separat qui farà batxillerat i
qui FP.
L’escola ha de ser un
lloc integrador, tothom hi ha d’anar a gust. I si fem distincions d’aquest tema
anirem per mal camí.
- Pacte amb sectors
més conservadors: catequesis, religió...
3.
IMPEDEIX LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
- Immersió
lingüística – cohesió social.
És important que a Catalunya
ensenyem en català, perquè sinó ho fem nosaltres no ho farà ningú.
- Increment d’hores
de llengua castellana.
Volen posar 4 hores
de castellà des de primer de primària.
- Castellà llengua
vehicular.
Si algú vol rebre una
educació en castellà pot tenir-la.
- Pla organitzat d’atac
sistemàtic a la llengua catalana.
125.000 famílies
valencianes van demanar que els seus fills fossin educats en valencià durant el
curs 2012 – 2013. Se’ls hi va negar ja que deien que no tenien prou professors.
18 famílies a
Catalunya van demanar una escolarització en castellà i se’ls hi va donar.
Arguments que fan
servir:
- Ridiculitzar la
llengua catalana. El lloc s’utilitza a una zona molt petita i no cal fer-lo
servir. És molt més important l’anglès que tothom el parla.
- El català té molts
dialectes i se n’aprofiten d’això. Però cal ser conscients que no s’han de
perdre els dialectes, però existeix una llengua comuna.
L’any passat es van
enviar cartes a tots els pares de les Balears dels nens de P-3, dient que no es
deixessin enredar, que havien de fer l’ensenyança en castellà. El 87 % de les
famílies s’hi nega. Volen una educació en català. Així doncs, aquest any com a venjança
fa la llei del trilingüisme.
A la franja de ponent
se’ls ridiculitza dient que no parlen ni en català ni en castellà, que parlen “chaporreo”.
