Bon dia,
El passat 17 de setembre, els alumnes de primer curs d'Educació Infantil vàrem assistir a una conferència titulada: "Iniciant el camí d'educar".
En aquella conferència es va parlar principalment de tres verbs: viure, acompanyar i aprendre.
Avui, us en vull fer un petit resum.
VIURE:
No tot el que fem permet viure una vida. Per poder viure la vida no n'hi ha prou en fer, s'ha de saber com i sobretot amb quina finalitat fem les coses. Què, qui, per què. Per poder fer això ens cal un mestre. Cal que ens guiin.
En la història del pensament pedagògic l'autor més important és Jean - Jacques Rousseau. Va néixer a Ginebra (Suïssa) l'any 1712.
L'any 1762 va escriure un llibre titulat "Emili, o de l'educació", del qual ens quedem amb la frase: "educar significa ensenyar a viure".
Defensa que l'infant ha d'ocupar el seu lloc i no el de qualsevol altra. L'infant ha de ser ell mateix.
És important recordar que cada persona ocupa un lloc. L'hem de descubrir, ningú no ens dirà on és. La feina del mestre és guiar al nen per tal que ell el trobi.
Ens van explicar la historia d'en Miquel, un nen que cursa tercer de primària. En Miquel sempre s'inventa el final dels contes, i quan la professora fa un dictat no escriu el que diu ella, sino el que ell vol. La professora decideix no dir-li res, que el Miquel continui fent això, no passa res. Ella podrà revisar igualment l'ortografia de l'infant. D'aquesta història, ens quedem amb la idea de que ser mestre significa prendre decisions pel nen. Què serà millor per ell? El mestre ha de prendre decisions des del punt de vista profesional però també des del punt de vista emocional.
ACOMPANYAR:
A l'infant no només se l'ensenya a l'aula. També se l'ensenya a casa, al menjador de l'escola, quan el nen va a comprar amb el pare, quan està amb els cosins, quan va al parc...
Definim company com algú disposat a compartir el seu "pa" amb tu. "Pa" com a afecte i experiència. El mestre ha de compartir el seu "pa" amb el nen. Per ajudar-lo, guiar-lo o simplement per està al seu costat. Això ho podem lligar amb que el mestre es dóna. L'infant confia plenament amb el mestre. Cal que el mestre també ho faci.
El camí de l'educació demana intercanvi, diàleg, parlar amb els infants, amb els pares i comunicació interactiva. Que el nen parli, que el nen expliqui quan vulgui. Cal ser concients que no sempre serà quan nosaltres li preguntem.
El repte més important de qualsevol mestre és el d'ajudar als infants a habitar el món.
ENSENYAR I APRENDRE:
No només l'infant aprèn, el mestre també. Els nens es conformen amb molt poc. Cal que els adults aprenguem d'ells. Valorar els valors, les persones.
"Si vols aprendre, ensenya, els millors mestres són els nens". Ciseró.
Amb els nens cal connectar. No cal donar una informació de trenta minuts. És millor fer preguntes i així escoltar la veu dels nens.
Tres consells sobre ensenyar i aprendre:
1) No es pot ensenyar res sense ganes d'aprendre.
2) Quan un mestre ensenya, ha de reviure la passió del momento del descobriment encara que allò ell ja ho hagi entès abans.
3) No es pot ni ensenyar ni aprendre sense apreciar, sense estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada