Sessió de Seminari 8: Conferència Lleis educatives - LOMCE

Avui dimarts 29 d'octubre, ens hem trobat a l'auditori amb el senyor Blai Gasol. Ens ha parlat sobre les lleis educatives, basant-se sobretot amb la LOMCE.

Us deixo un petit resum del que s'ha comentat:

Les lleis educatives marquen el seguiment educatiu. Marquen a quines etapes s’han de fer les coses. També marquen les lleis i les obligacions dels professors, infants i pares.

La primera llei de l’estat espanyol és feta l’any 1857 i s’anomena Moiano. Estableix l’obligació de que els nens assisteixin a l’escola dels 6 als 9 anys.

L’any 1904 es fa un decret en el qual es recorda que els nens han d’anar a l’escola (ara dels 6 als 12 anys) i els mestres hi han d’assistir.

LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ (1970)

És una llei que tanca un model d’educació i n’obre un altre. És molt criticada. És feta per Millar Palací.

Per primera vegada es fa un tronc únic per tota la obligació. Aquesta llei “endreça” l’educació.

L’educació infantil es situa com una època pre- escolar.

L’etapa d’ensenyança obligatòria va dels 6 als 14 anys i s’anomena EGB.

S’afegeix la formació de primer grau i de segon grau i el COU.

S’afegeix l’avaluació continua.
 

LOECE (1980)

És la primera llei de la UCD. La fa Adolfo Suárez.

És una llei de caràcter tècnic. Explica com s’han de regir els centres públics, privats...

L’any 1982 guanyen les eleccions el PSOE.

Aleshores es crea la LODE (1985). És una llei que torna a regular els drets i deures de la societat. Comença una etapa d’experimentació.

Es crea la LOGSE (1990)

Es considera que educació infantil té dos etapes: dels 0 als 3 i dels 3 als 6. Es considera una etapa obligatòria.

Pe primer cop allarguen l’escolarització fins als 16 anys.

Per tant, tenim les etapes dels 0 als 3, dels 3 als 6 dels 6 als 12 i dels 12 als 16.

Imposa el tema de la diversitat en primer pla. Ens diu que tots els alumnes són diferents.

És la primera llei que accepta l’autonomia de centre. Diu que cada centre ha de tenir un projecte educatiu.

Defectes:

Tot i això, no va preveure el que representava allargar l’escolarització fins als 16 anys. Hi havia molts professors que no estaven preparats per això, ja que la gent que abans estava a secundària era gent que estava acostumada  fer proves, i eren bons estudiants. Llavors, hi hauria tothom.

Tampoc preveuen el fet que a primària els tutors tenen un seguiment del seu alumnat, per tant els infants se senten recolzats. Però a partir dels 12 anys el tutor ja no passa tantes hores amb ells i això fa que molts nens es “perdin pel camí”.

L’any 1995 hi ha una modificació de la LOGSE i es crea la LOPAGC.

El Partit Popular puja al govern l’any 1996 però no obté majoria absoluta. Tot i això l’any 2000 sí, i això fa que el 2002 es faci la llei LOCE. La LOCE havia d’entrar en procés l’any 2004, però a causa de l’accident de l’11 de març d’aquell any, el PP va perdre molts “punts”. Així doncs, es va fer molta pressió perquè traguessin aquesta llei. La gent volia una nova llei. Així doncs es crea la LOE (2006).

La LOE incorpora les competències bàsiques.

Actualment, el PP torna a posar en funcionament la LOCE però amb un nou nom: LOMCE.

Mentrestant, a Catalunya s’ha creat la LEC (2009).

 

LOMCE

1. RECENTRALITZADORA

- Trenca els acords establerts entre Estat i Comunitats.

- L’estat es reserva la competència del currículum de matèries troncals.

- Visió del món centralista i castellana a tot alumnat.

- Incorpora avaluacions externes centralitzades: treure Selectivitat i posar Revàlida. La Revàlida forma part del Batxillerat. Si no l’aproves, no tens el Batxillerat.

- Els ajuntaments no són considerats administració educativa.

WERT diu: “mi objetivo es españolizar a los niños catalanes.”

2. CONCERVADORA I POLITITZADA

- Objectius de la UE per l’any 2020.

a) Han de reduir el gran índex d’abandonament de l’alumnat en ensenyança obligatòria. actualment tenim un 28% (1 de cada 3), hem d’arribar a un màxim d’un 15%.

b) S’ha d’incrementar el percentatge de l’alumnat que acaba ensenyaments post – obligatoris. No només Batxillerat, sinó també FP.

- Coartada de la cultura de l’esforç.

Ells es plantegen fer molts exàmens. I això fa que l’alumne es passi més estona demostrant el que sap, que no pas compartint i aprenent. És cert que el professor ha d’exigir, però el professor n’ha de ser conscient que no posant més exàmens, s’assoleixen més les coses.

- Escola segregadora.

És el contrari que l’escola infusiva.

Si una persona no se’n surt a primària, repetirà. El mateix passarà a secundària. Fins que farà els 15 anys.

Als 15 anys, ja pots treure’t la formació professional bàsica.

Així doncs, a 3r d’ESO hi haurà dues classes de matemàtiques: les que segueixen el ritme habitual, i les que no. Així doncs, des dels 15 anys, ja hauran separat qui farà batxillerat i qui FP.

L’escola ha de ser un lloc integrador, tothom hi ha d’anar a gust. I si fem distincions d’aquest tema anirem per mal camí.

- Pacte amb sectors més conservadors: catequesis, religió...

3. IMPEDEIX LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

- Immersió lingüística – cohesió social.

És important que a Catalunya ensenyem en català, perquè sinó ho fem nosaltres no ho farà ningú.

- Increment d’hores de llengua castellana.

Volen posar 4 hores de castellà des de primer de primària.

- Castellà llengua vehicular.

Si algú vol rebre una educació en castellà pot tenir-la.

- Pla organitzat d’atac sistemàtic a la llengua catalana.

125.000 famílies valencianes van demanar que els seus fills fossin educats en valencià durant el curs 2012 – 2013. Se’ls hi va negar ja que deien que no tenien prou professors.

18 famílies a Catalunya van demanar una escolarització en castellà i se’ls hi va donar.

 

Arguments que fan servir:

- Ridiculitzar la llengua catalana. El lloc s’utilitza a una zona molt petita i no cal fer-lo servir. És molt més important l’anglès que tothom el parla.

- El català té molts dialectes i se n’aprofiten d’això. Però cal ser conscients que no s’han de perdre els dialectes, però existeix una llengua comuna.

L’any passat es van enviar cartes a tots els pares de les Balears dels nens de P-3, dient que no es deixessin enredar, que havien de fer l’ensenyança en castellà. El 87 % de les famílies s’hi nega. Volen una educació en català. Així doncs, aquest any com a venjança fa la llei del trilingüisme.

A la franja de ponent se’ls ridiculitza dient que no parlen ni en català ni en castellà, que parlen “chaporreo”.